Viquilletra 2017-18. Una Viquilletra de tràiler!

Activitat 10 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres

De Viquilletra
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Green check.svg Aschlute24 ha validat aquesta activitat.

Crystal Project highlight yellow.png
Activitat destacada per Aschlute24 en l'edició de Viquilletra 2016-17

Activitat de tipus entrevista sobre Sylvie a l'obra Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, realitzada per Connectades.a.les.lletres del centre Carles Vallbona durant el curs 2016-17.


El grup de "Connectades a les lletres", hem decidit fer-li una entrevista a la Sylvie, ja que és el personatge que ens ha impactat més. En aquesta entrevista hi participen dos persones: la Sylvie i l'entrevistadora de la televisió canadenca. Aquestes preguntes són formulades pel públic d'un programa de televisió canadenc i retransemeses per un programa de video-xat, l'Skype.

Modalitats

Escrita

Activitat escrita

ENTREVISTA A LA SYLVIE

La Sylvie és una noia de l’Àfrica, concretament de la República del Congo. Viu amb la seva mare i amb els seus tres germans. És una noia treballadora i té molt caràcter, encara que té un bon fons. Està traumatitzada a causa de l’atac dels Mai-Mai: la violació, les ferides…; i està molt dolguda per la mort del seu pare. Sempre relaciona el seu mal comportament amb la por dels Mai-Mai. La seva mare critica tot el que fa, els seus germans ja no li fan cas. Té una vida complicada per això hem decidit fer-li una entrevista ja que ens mostrarà els sentiments i pensaments més interns. L’entrevista es fa a través d’un programa d’ordinador, l’Skype, retransmès a la televisió en directe, atenent a les preguntes del públic.

T: Hola Sylvie, som la Carla, l’Alma i la Irene. Ara et farem unes preguntes per la televisió canadenca.

S: D’acord, comencem.

T: Per què t’encarregues de fer les coses a casa? Per què no ta mare?

S: Ma mare està tan traumatitzada per la mort del Papa que encara no té força per continuar endavant. Algú ha de fer aquestes tasques, i ho faig jo, ja que en Pascal i la Lucie no tenen edat i l’Olivier mai és a casa.

T: Què en penses de la reducció de la quantitat d’aliments per família?

S: Amb prou feines ens en sortíem amb el menjar d’abans, si ens els redueixen no sé com passarem les dues setmanes que ha de durar. A sobre, està prohibit caçar i conrear…

T: Què estaves fent quan us van atacar i què va passar?

S: Estava jugant amb el meu germà a casa, vam sentir el soroll d’unes rodes frenant de cop i es va aixecar una fumerada de sorra. Seguidament van entrar els soldats a casa fent molt soroll, molt bruscament, apartant-ho tot sense miraments. Crec… Crec que el primer que va entrar a la cabana era un dels generals, perquè manava a tots els altres i l’obeïen de seguida. El suposat general, em va veure el collaret que em va regalar el Papa. Em resistia. No podia perdre allò, no volia donar-l’hi… Aquest, li va manar unes ordres… Molt desagradables… I traumatitzants… Em van ferir la cara i… Podríem passar a la següent pregunta si us plau?

T: Què penses quan cures els ferits, és a dir, els refugiats de guerra? Quins sentiments experimentes sabent que els culpables de les ferides han estat els Mai-Mai?

S: Em sap molt de greu i sempre me’n recordo del Papa i del que em van fer a mi. Em posa trista veure els ferits i em fa pensar en tota la gent que necessita ajuda i no té recursos, però me n’alegro perquè els podem ajudar. Malauradament, moltes vegades no disposem de medicaments ni de material necessari per ajudar-los.

T: Per què i quan vas decidir anar a treballar a l’hospital ajudant a la gent?

S: Perquè quan em van ferir la cara i em van violar, vaig anar immediatament a aquell hospital. Em va curar la metgessa Marie i a partir d’aquell moment vaig decidir que jo també hauria d’ajudar. Com que ella em va ajudar tant, vaig pensar que hi havia més gent com jo o pitjor, per tant volia ajudar.

T: Què en creus del viatge al Canadà? Què has fet per arribar a Canadà? Si la guerra acabés, tornaries al Congo?

S: La Marie em va proposar d’anar-me’n, ja que jo tenia oportunitats de treure’m una carrera mèdica universitària i perquè ho passava molt malament en aquell terror de poble. Em fa por abandonar la meva llar però en el fons sé que allà estaré millor. També he demanat al govern del Canadà que no només viatgi jo, sinó que hi vagi tota la meva família, em costaria molt marxar sense ells, es podria dir que no marxaria, directament.

T: Moltes gràcies per respondre l’entrevista i per la teva sinceritat. Ha estat tot un plaer parlar d’això amb tu i has estat molt valenta dient tot el que sents.

S: Per a mi també ha estat un plaer, no ha estat fàcil, però parlar d’això m’ajuda. Espero que aquesta entrevista conscienciï el món del que hem arribat a patir i el que encara ens queda. Ajudeu-nos.





Altres activitats sobre la mateixa obra


Comentaris i activitats col·laboratives

Títol: Activitat 10 sobre Connexions de l'autora Elizabeth Stewart, pels Connectades.a.les.lletres

Encara no s'han fet activitats col·laboratives a partir d'aquesta.